viernes, 30 de enero de 2009

CRONICA DEL PLENARI






Cinc punts tenia l'ordre del dia del plenari del mes de gener, Però el cinquè punt era l'esperat( Canvi de nom de la avd. país València). El saló plenari estava ple a vessar, la informació repartida pel Partit Socialista als veïns del carrer afectat va donar els seus fruits, molts van ser els veïns que per un o per altre motiu volien demostrar la seva disconformitat amb el canvi.
L'equip de govern va estar tota la vesprada reunit amb un sol punt, que fem? Ens han tornat a ficar altre gol deien uns, uns altres callaven i maleïen al PSOE, els mes acostats a l'Alcalde li deien ,tenim la majoria podem fer el que vulguem? ens estan guanyant la mà, el malestar entre l'equip de govern era palpable.
Una vegada llegit el punt 5 el Sr. Ballester fa lectura dels ROF en el qual autoritza a retirar de l'ordre del dia el punt 5, per a la seva futura tramitació.
Prenen la paraula el sr. Blanco, critica la forma absurda de prendre aquests temes sense el consens de tots els partits polítics, veient connotacions polítiques no en el nomenament d'un carrer a D. Marti Domínguez, sinó en l'eliminació de País València.
La critica mes dura la va fer Cipria Teodoro, al·legant tant motius personals de trastorns per als veïns com també connotacions polítiques en la retirada justament de País València , a les paraules del regidor Socialista van aplaudir de forma espontània una gran part del públic, fet que irrita a l'alcalde tractant d'animals i malament educats a tot el public en general que omplia la sala, per dues vegades amenaçà l'alcalde en desallotjar el plenari si la gent persistia en aplaudiments cap a l'oposició.
La replica a l'oposició va ser del Sr. Ballester que ja d'una forma malaltissa i patològica renyant-la paranoia s'enfrontava verbalment al Regidor Socialista. La intervenció Ballester, i així ho van veure tots en la sala va ser molt nefasta i amb atacs personals i no sabent diferenciar el políticament correcte.

Sr. Alcalde majoria no és igual a prepotència

lunes, 26 de enero de 2009

Carrer Marti Dominguez








Martí Domínguez Barberà naix en Algemesí en 1908, escriptor, periodista i defensor de la cultura Valenciana és reconegut en tots els àmbits polítics i culturals. És i serà un referent en la política i vida social dels valencians, amb una gran i extensa carrera literària, director del Las Provincias, fundador de El Valencia Fruits i sempre en la lluita per els més desfavorits.
Motivat pel record latent de la riuada del 57 i perquè no acabaven d'arribar les ajudes a causa de la ineficàcia del govern, i les malversacions econòmiques que es produïen amb les ajudes internacionals, Martí Domínguez va aprofitar per fer un examen de consciència valenciana en públic i amb veu alta, amb el cèlebre discurs “Cuando enmudecen los hombres... hablan las piedras”.
El 6 de juny 1958, Martí Domínguez va pronunciar en l’Ateneu Mercantil una conferència sobre Blasco Ibáñez, ignorat i maleït pel règim per la seua condició de republicà i anticlerical.
El govern provisional d’Algemesí, ha tingut altra de les seves grans idees, ha pensat en canviar de nom l’Avinguda País València, i en el seu lloc dedicar l’avinguda a Domínguez. Amb tot el respecte al Sr. Domínguez i pensant com ell, veuria a desgrat que es canviés el nom de País Valencià pel seu.
Hi ha millors solucions que les imposades per aquest Ajuntament.
Martí Domínguez pot i deu tenir no un carrer sinó una plaça. Martí, valencianiste i respectuós amb els seus veïns no donaria suport tal despropòsit, aquí la qüestió és la confrontació, primer amb els veïns del Parc S.C i carrer Figueres, ara amb els de l’Avinguda País Valencià.
Sr. Alcalde perquè busca confrontació amb els veïns?, Algemesí és prou gran i bonic per a trobar un lloc per a honrar a la figura del nostre benvolgut Martí Domínguez.

Veïns i veïnes del Avinguda País Valencià, veïns i veïnes d’Algemesí,

¡¡tots al Plenari (29 de gener 20,30h) del NO a la prepotència!!

jueves, 22 de enero de 2009

X ANIVERSARIO






LAS LISTAS DE ESPERA QUE NO HAY, Y LAS AGENDAS, QUE SE CIERRAN Y NO SE ABREN

El milagro de las listas de espera y las agendas del hospital En el Hospital de la Ribera no hay listas de espera. Esto es bien conocido. Sobre todo, para los pacientes clientes/clientes pacientes del Hospita de la Ribera (en el HR, tampoco hay atención al paciente, sino atención al cliente, pero esto es otra historia)La listas de espera del Hospital de la Ribera se han convertido en el abracadabra de las Agendas.-Me da hora para Oftalmologia, Dra. Tal...-Lo siento, no tiene la agenda abierta...-¿Y cuando la abriran?-Llame dentro de un mes o mes y medio...El cliente paciente llama dentro de un mes o mes y medio. O puede que se acerque a la rotonda mostrador de cita previa del Hospital. ¿Habran abierto la agenda? ¿Habran llenado la agenda? Quedará alguna hora libre para que pongan su nombre en la agenda? Imaginemos que sí, que ya hay una linea en la agenda de la Dra. Tal, para dos meses despues:- Puedo darlehora para el dia X.- ¿No podría ser más pronto? Me dijo que volviera cada seis meses para una revisión...- No, tendrá que ser ese día o el siguiente, y ya no quedan más días en la agenda.- Bueno, deme.Y el paciente cliente va a la consulta y la Dra. Tal simplemente le dice que le pida hora a la enfermera para que le haga una prueba y que vuelva a pedir hora para cuando tenga los resultados de la prueba. Serán unas semanas, la prueba. Tendrá que volver a pedir cita, y la agenda puede estar otra vez cerrada o abierta. Finalmente consigue que la Dra. Tal lo vea, junto con los resultados de la prueba y los seis meses entre revisión y revisión se han convertido en un año. Finalmente, no pasa nada: Abracadabra, la agenda se ha cerrado, abracadabra, la agenda se ha abierto.No hay listas de espera. Los que esperan no estan en ninguna lista, porque no han sido anotados en ninguna agenda.Quienes no tienen agenda son los clientes (im)pacientes de las áreas que no son la area 10. Esos siempre tienen la agenda abierta para todo. No hay plazos largos para realizar pruebas, terapias u operaciones. ¿Saben ustedes por qué? Porque la empresa, el HR, cobra a la Generalitat Valenciana cada visita, prueba, operación o terapia de todos aquellos que son de fuera del Área. Y a las aseguradoras privadas, claro. Por eso, los clientes de fura no tienen cerradas las agendas.¿Un consejo? Apuntarse a otro Hospital -dicen que tenemos derecho a estar con cualquier médico u hospital, por la libre elección- y que del otro hospital de la otra área nos pidan las pruebas, terapias u operaciones en el HR. Lo que pasa es que a los hospitales públicos este juego no les gusta y se supone que no entrarían en él. Creado por hospitaldelaribera

viernes, 16 de enero de 2009

SALVEM EL PARC



La Plataforma Salvem el Parc, ens convida a tot el poble d’Algemesi, el dissabte 17 de gener a les 12 hores a donar el darrer adeú al parc Salvador Castell, esperem que esta concentració “legal y con papeles” siga un punt i seguit a les propostes d’un grup de gent que de manera desinteressada vol per al poble d’Algemesi lo millor , conservant el valor sentimental i evitant el malbaratament dels diners públics.

martes, 13 de enero de 2009

CONCENTRACIÓ I DESPROPORCIÓ





La desproporció entre la resposta d’Israel front al poble palestí en l’actual crisis de la franja de Gaza, ha tingut la seua semblança en la resposta de les autoritats front a la concentració en la Plaça del Mercat d’Algemesí el passat dissabte.
Ningú s’esperava que les autoritats forçaren la dissolució d’aquesta concentració pacífica, que solament demanava un respir a la sempre subjugada població palestina, el mateix es demanava a tot arreu del món. Pot ser, la espontaneïtat desinteressada i mostrada pels que hi estaven, és la que ha propiciat que els ciutadans no s’organitzaren per tal d’acomplir amb el precepte de demanar prèviament la autorització. Cap pecat mortal.
Altres vegades, hi ha hagut també concentracions, d’indole cultural o reivindicatives, sempre pacífiques, com Pobresa Cero, o Salvem el Parc per no citar altres, i no coneguem que la s’hagen produït situacions de tensió innecessàries.
Les autoritats municipals, que tampoc se’ls coneix cap acció quan el NO A LA GUERRA, pareix que indiferents a aquesta dramàtica situació que es viu a l’Orient, no han afavorit que aquesta concentració ciutadana no partidista i pacífica acabara dignament.